La història de la Química a Mallorca té la seva primera referència coneguda al segle XVII amb la publicació del llibre "Tractat del Salitre" l'any 1640. El llibre no té autor conegut. Aquest llibre és un bon exemple de com la ciència renaixentista entre a l'Estat Espanyol per Balears i València. El llibre es publica per encàrrec del Virrei Cardona per a la instrucció dels oficials d'artilleria i està escrit en un català científic i elegant. Aquest llibre és un bon testimoni de la normalitat absoluta del català abans del decret de nova planta i un bon document per conèixer la indústria de la pólvora a Europa en el seu temps. El llibre és ben "modern" en la seva concepció, no hi cap resta d'alquímia en ell.
El més significatiu de la Química a Mallorca al segle XVIII el trobem a la tasca dels metges i apotecaris. Destaquen les farmacopees manuscrites de la família Brotad, on són abundants les referències estrictament químiques. Antoni Brotad (mort el 1706), Joan Antoni Brotad (mort l'any 1787) i Jaume Brotad (nascut l'any 1700) en són els autors. "Pharmaceuticum compendium galeno chimicae, tribus libris partitum" d'Antoni Brotad, "Pharmacopea Majoricensis Teorico-practica galeno-chimicae" de 1778 i "Materia Medica Galeno Quimica" són de J.A.Brotad i finalment "Pharmacopea Majoricensis" es de Jaume Brotad. Lluís Alemany estudià aquestes farmacopees escrites en llatí i manuscrites, alguna de les quals es conserva a la seva biblioteca i altres a la Biblioteca de Mallorca.
També a les memòries de la Academia Médico-Práctica trobem ja en castellà aportacions que estan relacionades amb la Química. També cal destacar la labor del Marquès de Campofranco i Bonaventura Serra en el conreu com a diletandis de la ciència, la mineralogia i la química.
Dins l'àmbit de Menorca cal destacar a Gaspar Pons (1721-1785). Estudia Medicina a Palma, València i Salamanca on es doctorà i on fou catedràtic d'Anatomia. Es traslada a Sevilla on fou catedràtic de Química Dogmàtica i Experimental. Es autor de "Llave Mercurial Médica" (Sevilla, 1784).
A principis del XIX i amb motiu de la Guerra del Francès s'instala a Palma el químic Carbonell i Bravo, sembla que com a professor de l'Escola d'Artilleria. Deixeble de Proust a Madrid i mestre de Mateu Orfila a Barcelona. La seva estada no deixa petjades clares. En qualsevol cas trobam anteriorment editat en castellà una anàlisi química de les aigües termals de Sant Joan de Campos feta per l'oficial d'Artilleria Nieto y Samaniego (1805).
La Sociedad de Amigos del Pais impulsa l'estudi de les ciències físico-químiques i intenta introduir-les a la Universitat i al Instituto Balear que es crearà l'any 1842 quan definitivament desapareix la Universitat. Vicenç Far, serà el primer professor de física del centre i publicarà un llibret "Ensayo sobre la Utilidad de la Química" l'any 1836, mor prematurament l'any 1843. Llorenç Vicens, sembla que deixeble de Lavoisier, serà el primer catedràtic de física i química.
A Menorca Mateu Orfila aprèn Ciències d'en Cook. L'any 1804 va cap a València a estudiar Medicina. La Facultat el decep i estudia les obres de Lavoisier i Fourcroy per el seu compte. L'any 1805 guanya una exhibició pública sobre química. Estudia a l'escola de la Llotja de Barcelona amb Carbonell i Bravo. De 1808 a 1811 estudià Medecina a Paris. Fruit de les seves investigacions publica el seu "Traité de Poisons" que se pot considerar el naixement de la Toxicologia Moderna. A 1816 publica "Elements de Chimie". Entre 1818 i 1819 és catedràtic de medicina Legal de la Sorbona i entre 1822-51 catedràtic de Química. Dels seus llibres es fan 17 traduccions a diverses llengües. Es nomenat Degà de la Facultat de Medicina de Paris i reestructura amb una visió moderna els estudis. Es destituït per Napooleó III i va a la presó. Des de l'any 1851 va esser President de l' Acadèmia de Medicina de França. Mor a Paris l'any 1853.
Altres químics importants nats a Menorca que visqueren durant el segle XIX són: Joan Aledo (Maó 1795-Barcelona 1833) amb llibres i traduccions, Antoni Llambies (Maó 1793-Maó 1854) químic, físic i matemàtic, amb relacions acadèmiques amb Montpeller i Madrid i Rafael Hernàndez (Maó 1779.1857) que estudià a Montpeller amb diverses publicacions de botànica, medicina i química.
A partir de 1850 la importància i significació de les ciències físico-químiques disminueix i les referències són científicament menys rellevants i els autors importants emigren de Mallorca. Cal destacar Ripoll i Palou autor d'un tractat de termodinàmica "Substancias Explosivas" publicat a Cartagena l'any 1886, Mir Peña autor d'un llibre de text per a batxiller, Domenech Llompart que treballa a Universitats i Instituts de la península i finalment Pizà i Rosselló, farmacèutic, autor de "Sinonimia de Medicamentos químicos y galénicos y de Compuestos naturales" publicat a Madrid l'any 1877.
L'any 1896 es crea el laboratori químic-biològic-marí (actualment Institut Oceanogràfic) que significa l'inici d'una investigació de nivell universitari a les Illes tant per la química com per la biologia.
El segle XX es caracteritza en els seus inicis per una revitalització cultural, no sols en el camp de la literatura, música i art emperò també en l'aspecte científic. Cal parlar d'una Escola Mallorquina també per a la ciència, de fet a la revista La Nostra Terra troban junts als poetes i als científics Darder, Colom, Sureda i Blanes, M.Massutí i F.de S.Aguiló.
Miquel Massutí publica a La Nostra Terra en català alguns articles de química marina. Josep Sureda i Blanes, de formació farmacèutica, investiga en el camp de la Química i la Història de la Química a Madrid, Munich i Zürich. Són moltes les seves publicacions en el camp de la química orgànica i química de macromolècules, amb alguns Premis Nobel com a Wieland i Staundinger, abans del seu pas a l'indústria. Josep Sureda i Blanes, per aquesta tasca, fou nomenat a proposta de la Facultat de Ciències Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Ignasi Ribas, nat l'any 1900, és el fundador, des de la seva càtedra de la Universitat de Santiago, d'una escola de productes naturals a Espanya amb prestigi internacional. Són molts els deixebles que ocupen càtedres a les universitats espanyoles, per exemple J.M.Saá a la UIB. Ignasi Ribas fou nomenat també Doctor Honoris Causa per la nostra universitat.
Antoni Roig Muntaner, actual catedràtic de Química Física de la UIB, és un dels químics físics més destacats de la postguerra a l'estat espanyol. Es autor entre nombroses publicacions d'un llibre de text amb Mateo Diaz Peña de Química Física publicat per l'editorial Alhanbra de Madrid que porta ja nombroses edicions. Fruit de la seva estada al Massachussets Institute of Technology són les publicacions amb Lifson que els porten a establir la teoria de Lifson-Roig per a l'estabilitat de les macromolècules, teoria que es troba a tota la bibliografia internacional sobre el tema. Molts dels seus deixebles ocupen també càtedres universitàries i han estès l'estudi a macromolècules biològiques com F.Garcia Blanco, antic catedràtic de la UIB, actualment a la Complutense de Madrid. L'any 1998 va ser nomenat col·legiat d'honor del Col·legi de Químics de Balears.
Víctor Cerdà, catedràtic de Química Analítica a la UIB, treballa en el camp de l'automatització al laboratori i és igualment autor de nombroses publicacions a revistes especialitzades.
Andreu Palou, biòleg, ocupa la càtedra interdisciplinar de Bioquímica i la seva recerca es centra en els processos bioquímics de l'alimentació.
Des de la fundació de la Facultat de Ciències l'any 1972 el nivell d'investigació a les Illes, i fora d'elles, dels nostres científics s'ha incrementat enormement i actualment ocupen places de catedràtics i professors titulars tant a la nostra universitat com a altres, o a centres oficials i indústries amb una investigació de qualitat internacional que són el clar futur de la coneixença de la química a les Illes Balears.
En el segle XX les relacions de Menorca i la química són principalment en el camp de la indústria. En concret la familia Montanyès i El Caserio i l'Institut de Bijuteria de Menorca.
Respecte a Eivissa les úniques dades de caràcter històric d'Eivissa i la Química són les relacionades amb les salines d'Eivissa i Formentera.
Àngel Terrón i Homar.